Llop

About Llop

Jo, llop estepari, vaig trotant
pel món de neu cobert;
surt d’un bedoll un corb volant
i no creuen llebres ni cabirols el camp desert.

M’enamora el cabirol femella,
al món no hi ha res tan bell i formós;
amb els meus ullals i urpes de fera
destrossaria el seu cos saborós.

I torno amb afany a la meva amada,
queixalant-li les cuixes de carn blanquíssima,
sadollant la set amb la sang vessada,
per després udolar sol en la nit tristíssima.

Amb una llebre n’hauria tingut prou;
dolça rajaria la sang de la seva carn ferida.
Ai! Per què m’abandona en letal desconsol
el més noble i pur de la vida?

Vetes grises adornen la meva cua;
he perdut visió, m’ataca la febre;
fa temps que sóc vidu i no tinc llar,
que troto i somio amb cabirols i llebres
I que el meu cruel destí em fa tremolar.

Aquesta nit bufa amb molta força el vent;
enfonso en la neu la meva gola
i porto així la meva ànima a l’infern.